ACABES D'ATERRAR AL BLOC?

Si és el primer cop que hi entres, visita la pestanya de Presentació. Benvingut/da!

dijous, 12 desembre de 2013

Cap al 9 de novembre

Han comparegut les quatre forces catalanes que donen suport al dret d'autodeterminació al Palau de la Generalitat, acompanyades del President. M'ha semblat una imatge plena de força, perquè d'unitats d'aquesta mena històricament sols n'hem tingut en la defensa del model d'immersió lingüística i de l'autogovern. Que la reivindicació principal de la política catalana sigui avui la necessitat de preguntar als ciutadans quin futur volem per al país és la millor mostra de com ha canviat tot en els darrers temps. El catalanisme, l'aposta central de sempre a casa nostra, ha anat evolucionant cap a l'independentisme a mesura que els successius governs espanyols -i la voluntat popular que els ha legitimat- li han tombat tot projecte d'entesa, convivència o, fins i tot, 'conllevancia'. Al capdavall, el pacte fiscal no era més que 'conllevancia': recuperar els nostres diners i, després, cadascú a casa seva, que és la de tots; lluny quedava la concepció plurinacional d'Espanya.

divendres, 19 octubre de 2012

L'Estat de la nació

La darrera entrada d'aquest bloc data de fa tres mesos. Em va vèncer l'emmandriment estival, i també la certesa que, amb els polítics de vacances, el país respira tranquil, sense grans terrabastalls. Just quan la cosa començava a ebullir, a tocar de l'11-S, irrompé el curs universitari i vaig preferir posposar el retorn al bloc. Desconec amb quina freqüència escriuré a partir d'ara, però procuraré fer-ho de tant en tant, perquè l'ocasió bé s'ho mereix: el nostre país està gestant el projecte més ambiciós que es pot plantejar com a nació i nosaltres, amb la fortuna que ens ha reservat el destí, en protagonitzem la història o, si més no, la intrahistòria, aquell entramat de gestos simbòlics, mobilitzacions populars i vivències col·lectives que als llibres resta en segon terme i que, tanmateix, esdevé clau per entendre per què passen les coses que passen.

dijous, 26 juliol de 2012

L'alienació dels representants polítics

Vés a saber què celebraven, Mas i Pujol, ahir durant el debat
del pacte fiscal. Em pregunto si avui hem de felicitar el
segon. És el nou Zumosol...
Estem cansats, esgotats, exhausts. Vivim la misèria al nostre entorn, si és que per fortuna encara l'esquivem com a pròpia. En qualsevol cas, la proximitat de l'agonia ens fa sentir el llindar de la pobresa a tocar: avui ens en salvem i demà hi quedem atrapats. Al mateix temps, veiem com els nostres hospitals ens posposen la intervenció mesos i mesos, perquè si abans el sistema sanitari ja era lent, ara amb les retallades ni t'explico. A la classe del fill petit, cada cop hi entaforen més alumnes, mentre als nouvinguts els introduïm directament a les aules, i ja s'ho faran: s'han acabat els mestres de reforç i tots aquests privilegis d'antany, per més que amenacem el model d'immersió lingüística (total, molts centres ja l'ignoraven en època de bonança).

Quan arribi el setembre, vinguts d'unes vacances cada cop menys lluïdes, afrontarem amb temor les despeses del curs entrant: les llicències dels llibres digitals del fill petit i el manteniment del maleït ordinador portàtil, que a d'altres comunitats tenen de franc i aquí ens va costar 150€ per família i encara s'espatlla any rere any. Pel que fa a la filla gran, ja ens podrem estrènyer bé el cinturó, si li volem oferir l'oportunitat d'un futur esperançador. Amb matrícules que -per primer cop- poden depassar sobradament els 2.000€, haurem de mirar a quin llindar pertanyem amb gran paciència, perquè -és clar- les famílies no tenim res més a fer que posar-nos a valorar analíticament si som pobres o molt pobres. Als pobres, l'Administració ens tracta de benestants, ens imposa les taxes màximes i ens restringeix l'accés a beques, així que, acabat el procés, ens resituarem a la tendència de moda a Catalunya -molt o bastant pobres- si per error encara no ho érem.

dimarts, 24 juliol de 2012

La vella trampa contra el funcionari

Joana Ortega, enlloc com a casa.
Vaig fer l'esforç -després d'omplir-me de valor- de mirar l'entrevista que divendres 13 d'agost va fer en Cuní a la vicepresidenta Joana Ortega a 8TV, és a dir, al Grup Godó, la seva llar de tota la vida. Va ser un massatge simpàtic, en què la Joana, com familiarment l'anomenava la Pilar Rahola, va gaudir d'una conversa amb amics. Els qui no combreguem amb tota aquesta esfera mediàtica ens ho miràvem amb incredulitat, però les pepes convergents, principals destinatàries del programa, devien fruir d'allò més.

En un moment de la xerrada, en Cuní pregunta pels funcionaris catalans, aquests éssers tan abominables que acumulen el 5% de retallades del govern Zapatero al 2010, un altre 5% restat de les pagues extres d'aquest 2012 i ara se'ls amenaça amb la retirada de la paga de Nadal i que, a més, han sofert una notable pèrdua de condicions laborals -els anomenats privilegis pels envejosos incapaços de practicar l'empatia-, a banda de congelacions els anys en què no se'ls ha retallat el sou. Això significa que les retallades no s'han limitat ni de bon tros a un 10%, perquè la vida s'ha anat encarint durant tots aquests anys, a banda de sumar-se a un notable retrocés en drets laborals, que també es paga.

divendres, 20 juliol de 2012

La complicitat dels mitjans amb CDC

Personalitats de CDC, amb Daniel Osácar, que va rebre
1.743.533,58€ per a CDC quan n'era tresorer.
En l'article d'ahir advertia que aquests dies CDC mirarà de desviar l'atenció del cas Palau. Les declaracions apuntaran a conspiracions universals contra la formació -en aquesta línia ha intervingut ja Oriol Pujol- i els mitjans canviaran de tema fins que tots plegats ens n'acabem oblidant. Em proposo parlar, breument, d'aquests segons. Quan em disposo a redactar aquest text -dos quarts de dues de dijous, 19 de juliol-, has de fer lliscar notablement el ratolí per assabentar-te que el partit que governa a Catalunya ha rebut un finançament irregular de 3,3 milions de la mà de Ferrovial, tot passant pel Palau de la Música i l'Orfeó Català. No trobo que la notícia sigui tan poc transcendent per reservar-li un lloc insubstancial en els principals diaris digitals; sí que distingeixo, en canvi, molt d'interès a passar pàgina. En aquesta societat nostra, el que passa és el que els mitjans diuen que passa, i amb aquestes presses que els han agafat, ens podríem trobar que molts ciutadans no estiguessin al corrent del gravíssim cas que, segons sembla, involucra CDC.

dijous, 19 juliol de 2012

Via fora, lladres!

El secretari general de CDC, Oriol Pujol, amb cara de
circumstàncies, i Jordi Turull, acompanyant Daniel
Osácar, que va rebre
1.743.533,58€ per a CDC
quan n'era tresorer.
Els han enxampat. Després de tants rumors, CDC apareix finalment com a responsable civil "a títol lucratiu" del mal anomenat cas Palau, una trama de corrupció que ultrapassa l'avarícia de Fèlix Millet i Jordi Montull, així com les parets del temple de la música catalana. Ara la formació haurà d'abonar pràcticament 3,3 milions d'euros, la quantitat que, directament o a través de la fundació Ramon Trias Fargas -ara batejada com a Catalanista i Demòcrata-, va rebre de la trama. Ja no parlem, doncs, d'indicis o sospites, de campanyes electoralistes o de conspiracions universals, sinó que el jutge Pijuan veu prou clar el finançament irregular de Convergència Democràtica per exigir-li que torni més de 3 milions en menys de 24 hores. S'han acabat les excuses: el partit que governa a Catalunya està implicat en el major escàndol de corrupció que es recorda al nostre país, un fet de summa gravetat, tenint en compte que són els nostres representants i, el que és més alarmant, que gestionen aquella porció dels nostres impostos que no s'embutxaca Madrid.